Les ones de la Transició
L’aparició de les emissores municipals a Catalunya entronca, en primer lloc, amb el moviment de les ràdios lliures que s’inicià a Barcelona el 1978 i que es va estendre ràpidament, sobretot als barris del cinturó industrial de Barcelona. L’administració va intentar posar fre a aquest moviment clausurant els equips emissors.
En segon lloc, les ràdios municipals entronquen amb la important tradició de premsa comarcal existent a Catalunya.
El sorgiment de les emissores municipals té un tercer detonant de caire polític, les primeres eleccions democràtiques als ajuntaments, que ràpidament es van veure en la necessitat de dotar-se de mitjans de comunicació adients per tal d’informar al poble i complir amb el mandat constitucional i estatutari del dret a la informació.
El moviment de les ràdios lliures va demostrar que amb pocs recursos i alguns mitjans tècnics relativament fàcils de manipular es podia fer realitat una emissora local. L’Hospitalet no va ser una excepció i també va tenir algunes experiències de comunicació radiofònica en aquests primers anys de la transició. A l'Hospitalet es poden citar com a exemples Radio Korkó, Radio Can Serra, Antena 2000 Radio, Radio Hospitalet FM i, més endanvat, Ràdio Florida.
Radio Hospitalet FM
El més reeixit va ser Radio Hospitalet FM, iniciativa d’un grup d’una vintena de joves que havien dedicat els seus estalvis i temps de lleure en fer viable la primera experiència de comunicació comunitària. Això devia ser cap al 1979. L’emissora va ser clausurada el febrer de 1980, junt Ràdio Can Serra, dues emissores reconegudes en aquell moment per l'ajuntament com a mitjans d'informació locals. Setmanes després, pel març, l’Ajuntament donava suport al grup promotor de Radio Hospitalet FM i els cedia un local al palauet de Can Buxeres. El mateix alcalde va reinaugurar les emissions el 23 de març de 1980 amb un discurs on criticava la postura del Ministeri de Cultura per atemptar contra la necessitat i el dret a la comunicació d’una comunitat.
Només quinze dies més tard, però, un assalt mai aclarit va fer malbé la instal·lació. De fet, els lladres es van emportar tots els equips, valorats en més de mig milió de pessetes de l’època, en un assalt premeditat perquè van anar directament al lloc on s’estava l’emissora i van deixar la resta de la dependència municipal intacta. A més, la ubicació de l’emissora no era de domini públic.
Entre els seus impulsors, segons la premsa de l’època, hi havia “professionals de la informació, de les telecomunicacions, de la música i estudiants de periodisme”. Fins a aquell moment realitzaven una programació de 7 hores diàries, entre les 18 i la 1 de la matinada. La freqüència utilitzada era el 99.5 de la FM. Després de l’assalt, els promotors van obrir una subscripció popular per poder refer l’emissora, subscripció en la que va col·laborar l’Ajuntament.
Naixement i coordinació de les emissores municipals
La primera emissora municipal neix el 1979 a Arenys de Mar. A partir d’aleshores, un reguitzell d’estacions radiofòniques locals aniran sortint en els següents anys arreu de Catalunya, però especialment a la província de Barcelona.
Una sèrie de trobades, en especial una de 1980 a Rubí i presidida pel Conseller de Cultura de la Generalitat, posaren fil a les peticions municipals de disposar de les seves emissores radiofòniques. Un any després, el 1981, es crearia el Secretariat de les Emissores Municipals de Catalunya (EMUC), amb el suport de la Diputació de Barcelona, per coordinar les accions d’aquest moviment. L’Ajuntament de l’Hospitalet s’hi va afegir ràpid a aquest moviment municipalista en pro de la comunicació pública de proximitat.