Corresponsals de barri
Més fotos de corresponsals en la següent pàgina.
L’orientació de Ràdio L’Hospitalet va anar canviat al llarg de la dècada de 1980. D’una emissora de tipus més aviat generalista que donava una atenció especial al seu municipi es va tendir cap a una ràdio amb l’objectiu més clar d’informar preferentment del que passava a la ciutat. El primer gran pas en aquesta direcció va ser l’abandonament de les corresponsalies a Madrid i el País Basc i la seva substitució per corresponsals als barris de l’Hospitalet. Això va succeir cap al 1985 i va tenir continuïtat fins al 1993.
L’Alex Salmon, aleshores cap de Programes, recorda que la incorporació d’un corresponsal a cada districte va ser
una idea que nació en un desayuno en el restaurante Cuatro Puertas (y no es un error) entre un servidor y Germà Pedra, ideólogo en aquel entonces de la radio (...) [ha sido] una escuela por la que han pasado los mejoresLola García afegeix que
el programa que jo feia amb el Fulgencio López, Al Sur de la Riera Blanca, va instaurar aquesta modalitat dels corresponsals
En efecte, les cròniques diàries des de cada barri s’incorporaven al programa d’informació de la ciutat, i a vegades també podien tenir altres utilitats, com servir de cròniques als informatius o ser redifoses en un segon programa a la tarda.
En aquests anys, l’emissora tenia certa dosi d’innovació. A banda d’aquesta apropiació de la idea dels corresponsals, que ja era utilitzada als grans mitjans però en una altra dimensió, Àlex Salmon recordava que va ser
la primera en utilitzar las tertulies a modo de charlas de café, un año antes de que las popularizara Luis del Olmo. Corría el año 86Pel que fa a la mecànica del treball dels corresponsals, aquesta era molt senzilla: sortir al carrer i trobar cada dia, de dilluns a divendres, una crònica. S'enregistraven per telèfon cada nit, i s'emetien al dia següent. Podien ser amb veu de protagonista o sense, però el més aconsellable era que en portessin, entre d'altres coses perquè també es pagaven millor...
La majoria dels corresponsals han seguit després carreres de certa entitat en el món de la comunicació i el periodisme. Recordem els seus noms:
Alejandro Algaba, Enric Gil, Francisco Bracero, Maria Dolores García, José Carlos Sorribas, Núria Gras, Alberto García Aráus, Àngels Castro, Neus Sala, Loli Franco, Núria Toril, Nuria López, Núria Bondia, Yolanda Díaz, Jaume Barris, Anna Maria Micó, Dulce Valero, Ángela Rodríguez, Lola Calvo, Ferran Boiza, Cristina Sánchez, Joan Trías, Esther Grávalos, Ana López, Maria Antonia Sánchez, Pilar Tébar, Sònia Andrés...
Potser en falti algun nom... La major part d'aquests rostres els podeu veure en les fotografies de la part superior (i a la pàgina annexa). Són els que hem pogut recuperar ara. La majoria són fotos d'aquella època, però tampoc ha estat possible això en tots els casos. Aquest vol ser un homenatge a aquells que millor van practicar la filosofia bàsica de qualsevol mitjà de comunicació municipal: apropar el micròfon al carrer i a la seva gent.