Els primers dos anys
Les dades que han passat a la història parlen del 5 de juny de 1982 com el dia que Ràdio L’Hospitalet va iniciar les seves emissions com a emissora municipal sota els auspicis de l’Ajuntament, tot i que des d'uns mesos abans ja hi havia gent treballant per muntar-la. Va ser als baixos comercials d’un edifici d’habitatges de protecció oficial situat al carrer Molí, número 9, on s’hi estaria 19 anys.
Àlex Salmon recorda que en aquell primer moment hi eren quatre persones a l’emissora: Enric Conde, que va ser el primer director; Ramon Escardó, el tècnic que va muntar l’emissora, i Mari Carmen Juan i el propi Àlex Salmon, com a periodistes. També Mari Carmen Juan avala aquestes dades. Al juny es va incorporar també com a redactora Conchita Gómez.
El primer disc que va sonar en antena se’l va portar de casa el tècnic Ramon Escardó. El disc era de The Beatles, però Escardó no recorda quina cançó en concret:
Certament tinc un munt de bons records d'aquell gran regal que per a mi va suposar muntar tècnicament Ràdio L'Hospitalet, imagina't... 21 anys i et diuen si t'atraveixes a fer-ho! Evidentment la resposa va ser que sí, tot i que deixava una feina fixa a Radio Miramar i m'enfrentava a unes oposicions públiques per aconseguir la primera plaça de tècnic de Ràdio L'H. Però no hi ha manera, no recordo quina cançó dels Beatles va ser aquella primera música que ens va ajudar a trucar a un munt de gent de L'Hospitalet, de barris de Barcelona, del Baix, etcètera, demanant si escoltaven el nostre senyal al 102,3Durant els primers mesos s’emetia música i poc més, durant unes quatre hores. A l’octubre es va incorporar un segon contingent de persones. Va ser quan van entrar els periodistes Fulgencio López, Pilar Gonzalo i Jordi Mateu; els tècnics Santiago Estrada, Candido Ortiz i Sergi Cutillas, i tres productores, Àngels Marín, Victòria Ramos i Lola García. Poc després s'incorporarien l’Enric Villalta, qui seria cap de tècnics; Francesc Casbas, tècnic de so i Àngel Leon, locutor i periodista. La programació es va anar incrementant fins a configurar una graella més completa.
L’Àngels Marín recorda com alguns membres de la Coral Xalesta, entre els quals s’hi trobava, van intentar gravar el primer jingle de l’emissora:
Vàrem anar a gravar el primer jingle a la ràdio tres persones de la Coral Xalesta, però no ens havien dit res abans, en teoria ens havien d'entrevistar. I ho van fer. Però després ens van demanar si podíem cantar: “Ràdio L'Hospitalet, l'emissora”. Però el jingle no es va poder gravar perquè l'Enric Conde [el director] volia que poséssim les nostres veus sobre els pitos d'entrada i sortida d'emissions, i estaven a una escala tan alta que era inhumana. Ho vàrem provar força estona, especialment la meva germana, la Dolors Marín i la Rosa Molina, que eren sopranos (jo sóc contralt i, per descomptat, ni de casualitat arribava al to dels pitus). Així que li vaig dir a l’Enric Conde que no tenia ni idea de música i que era impossible cantar sobre aquells pitos, que en tot cas ho podíem fer a capella sense el so de fons. Suposo que li va fer gràcia que una nena de 18 anys li digués que no en tenia ni idea, perquè quan vàrem sortir em va cridar al despatx i em va preguntar si volia treballar a la ràdio. Li vaig dir que sí i em va agafar les dades per trucar-me passat l'estiu. I vaig entrar a treballar, com quasi tothom, el 2 d'octubre del 82. Després, el grup amb que cantava la Lola García (Arrels) va fer alguns dels jingles de la ràdio, especialment la Rosa Caparrós i l'Olga Pallés, que també van acabar treballant a la ràdio.
El primer aniversari
Un any més tard, l’emissora celebrava el seu primer aniversari amb un dinar-espectacle on presentava la seva programació estival a l’aula de Cultura de Collblanc-la Torrassa, amb assistència segons les cròniques de 150 persones. En aquella primera programació d’estiu trobem tres magazines, al matí Viure l’estiu, presentat per Àngel León; A la sombra de la radio, a primera hora de la tarda amb Carles Ponseti, i Noches de Tutti Frutti, presentat per Victòria Ramos. També hi tenien unitat mòbil, que en els primers moments va tenir Jordi Mateu com a locutor i Francesc Casbas com a tècnic encarregat (de fet, al principi era el seu propi cotxe).
En aquell moment ja hi havia informació general i esportiva. A la nit s'emetia mitja hora de programació esportiva amb Marcador, presentat en aquell moment per Francisco J. Castellanos. No trigarien molt en incorporar-se altres membres de la secció d’Esports, com Joan Mañà i Carles Mestres. A ells s’incorporarien alguns col·laboradors pel cap de setmana, com Enric Gil, ja l’any 1984.
Curiosament, el 8 d’abril de 1984 a la premsa es publicaven quatre anuncis amb ofertes de feina per al Patronat Municipal de Comunicació, un redactor/a en cap, un realitzador/a, un tècnic (sense variant femenina) de primera, i un periodista (també sense variant femenina). En els tres primers casos com a requisit d’estudis només calia acreditar el Graduat escolar, mentre en el de periodista s’havia de descriure els estudis realitzats i l’experiència professional.
En arribar l’estiu de 1983, les emissions duraven 18 hores seguides. I dos anys després de la seva inauguració, l’estiu de 1984 Ràdio L’Hospitalet es va convertir en la primera emissora municipal d’Espanya que emetia les 24 hores. En aquell moment, la plantilla la composaven ¡71 persones!, entre personal de plantilla per a programes, corresponsals, crítics i especialistes, tècnics de so...
Com a anècdota, quan encara no s’havia complert un any de l’existència de l’emissora, es va patir una extorsió amb amenaces de bomba en la seu del carrer Molí que va provocar la immediata detenció de set persones.