1984-1990
Aquests anys són els del desenvolupament de les condicions de l’emissora, especialment de mitjans personals, però també materials, d’instal·lació i tècnics. Des de pràcticament els inicis, l'emissora va comptar amb uns mitjans importants per a una estació municipal. Per exemple, ja quasi de bon començament disposava de teletips d'agència (durant molts anys se'n va disposar de les agències EFE i Europa Press). També es va poder comptar aviat amb una unitat mòbil, una gran furgoneta que va succeir els cotxes particulars d'algun que altre tècnic.
En aquests anys es van succeir fins a tres persones en la direcció, Enric Conde, des de la fundació fins al 1985; Conchita Gómez, entre 1985 i 1988, i Marga Solé, que hi entraria l’any 1988.
Cal destacar en aquests període l’ampliació de les instal·lacions que es va fer l’any 1986 per tal d’obtenir major superfície i millorar les condicions de treball. L'emissora va ampliar els baixos comercials que diposava amb el primer pis que tenia just a sobre, el quals es van connectar a través d'una estreta escala de cargol. Es va redissenyar tota la planta baixa obtenint un nou estudi d'emissió.
Temes legals
En l’apartat legal, l’emissora arrossega tots aquests anys la seva condició inicial d’emetre sense llicència. La Generalitat tolerarà l’existència de les emissores municipals, agrupades a l’entorn del moviment de les Emissores Municipals de Catalunya (EMUC), mentre dilucida amb el Govern de Madrid qui té les competències en comunicació i qui pot atorgar les llicències i les freqüències radiofòniques, un procés que durarà gairebé una dècada.
Hi haurà més d’una amenaça de tancament, però més com a advertiment i per accelerar els processos a Madrid que no pas com a possibilitat real. Malgrat no tenir massa incidència en la feina quotidiana, la incertesa sobre el futur de l’emissora municipal subsistirà durant aquests anys.
La freqüència inicial d’emissió serà la mateixa durant els cinc primers anys, el 102.3 FM, dins de la banda que va aconsellar i escollir l’EMUC per a les seves associades. A mitjans de 1987, però, la Generalitat obligarà a canviar la freqüència al 92.5 FM, fet que jugant amb la nominació olímpica de Barcelona 92 va promoure com a lema aquell agosarat "Nosotros ya estamos en el 92".
Ràdio L'Hospitalet va esdevenir mica en mica un referent en el món comunicatiu local, pels seus amplis mitjans tècnics i humans en comparació amb la resta d'emissores municipals, així com per les seves programacions. Fins i tot en l'àmbit de les grans emissores catalanes va sorprendre en aquests anys el vigor i l'abast que aconseguia la nostra emissora municipal. Se'ns citava sovint com a font de notícies en els mitjans escrits, teníem presència en grans esdeveniments que en principi podien semblar vetats als mitjans de comunicació modestos, els grans personatges públics passaven pels nostres micròfons i, fins i tot, van començar a visitar els nostres estudis...
Un altre exemple de la volada que va agafar Ràdio L'Hospitalet van ser les transmissions esportives de Barça i Espanyol, quan aquests equips jugaven a casa.