1991-2000
Durant la dècada de 1990, Ràdio L’Hospitalet assolirà la legalització i un gran desenvolupament. D’una banda, estabilitzarà finalment la base de la seva plantilla, veurà passar per la seva programació alguns dels grans comunicadors de la ràdio catalana i la seva vocació fluctuarà entre allò local i la informació metropolitana.
En aquests anys van dirigir l’emissora Marga Solé (1987-1995) i Cristina Sánchez (1995-2000).
Dels periodistes i tècnics que conformaren la base de la dècada anterior, quan comenci la dècada de 1990 alguns ja hauran marxat i d’altres els seguiran al llarg d’aquests anys, de tal forma que en quedaran una desena com a nucli central del projecte. Bàsicament parlem de la directora, Marga Solé; dels periodistes Antoni Garcia Araus, Fulgencio López, Pilar Gonzalo, Álex Salmon i Ángel León, i els tècnics Enric Villalta, Francesc Casbas i Carles Marques.
A aquests s’afegiran en aquesta dècada d’altres professionals que arrodoniran l'equip nuclear de Ràdio L’Hospitalet fins a dia d’avui. Alguns ja hi eren abans, molts com a corresponsals, i en algun moment de la dècada de 1990 s’incorporaran de forma definitiva a la plantilla. Parlem de periodistes com Cristina Sánchez, Enric Gil, Núria López, Maria Antonia Sánchez, Carlos Pulido, Francisco Durán o Jordi Mèlich, i tècnics com Albert Pujol, José Ramon Bermúdez o Ramon Montolio. Cal destacar en aquest sentit com el 1997, en paraules de la que en aquell moment exercia la direcció, Cristina Sánchez,
es va regularitzar la situació laboral del personal de la casa per fer una plantilla estructural fixa i deixar de banda els contractes per Obra o ServeiI a tots ells s’afegiran, temporada rere temporada, tot un seguit de professionals amb els que es completaran les graelles de programes i les redaccions d’Informatius i Esports.
Noms il·lustres
En aquesta dècada els micròfons de Ràdio L’Hospitalet recolliran també les veus d’il·lustres de la radiodifusió catalana, com Luis Arribas Castro, que s’hi va estar des d’octubre de 1992 fins al juny de 1994 amb el seu programa La Radio es un millón de cosas; Toni Guerrero, que pel setembre de 1994 va començar a presentar el veterà magazin matinal Al sur de la Riera Blanca; Ricardo Romero, que s’hi estaria la primera meitat de la dècada amb el seu Tocadiscos flamenco, un programa que ja tenia tres dècades d’existència nòmada i que finalitzaria a l'Hospitalet la seva existència, o Manolo Garrido, qui també presentaria un magazine matinal en els anys finals de la dècada.
Són també els anys del mític Sabanas con chinchetas, de José Miguel Cruz i el seu equip de fidels col·laboradors i espontanis. Una bogeria radiofònica que transformaria les matinades de milers de oients que encara el tenen per un programa de culte que va marcar una part de les seves vides. Encara avui, una dècada després de la seva desaparició, el fenomen Sábanas con chinchetas segueix viu amb una pàgina web pròpia i un grup a Facebook amb més d’un miler de seguidors.
I potser cal destacar també que Ràdio L'Hospitalet va poder informar dels Jocs Olímpics de Barcelona 92 com a emissora acreditada. L'Enric Gil, que en aquell moment exercia com a cap d'Esports, va estar als principals escenaris durant aquells dies històrics, mentre David Puig i José Luis Gil s'encarregaven de la subseu olímpica de beisbol de l'Hospitalet.
Entre allò local i allò metropolità
En aquesta dècada el punt d’interès de l’emissora va anar fluctuant del més estrictament local fins a una vocació d’un àmbit major. Així, cap al 1992 es va començar una etapa on es volia posar l’èmfasi en fer de Ràdio L’Hospitalet una emissora més metropolitana, amb incidència més enllà de la pròpia ciutat. Són els anys de Luís Arribas Castro i el seu magazine molt més orientat a temes deslocalitzats de la pròpia ciutat. Cap al 1993, es posa fi a la iniciativa dels corresponsals de barri, signe clar d’aquesta intenció menys local que abans.
A mitjans de la dècada, però, canviarà la tendència. És quan neix la cadena d’emissores de la Diputació, COMRàdio (1995). Cristina Sánchez, aleshores directora, recorda com la seva arribada a la direcció
va coincidir amb el naixement de COMRàdio, la qual cosa va provocar les emissions consorciades i que Ràdio L’Hospitalet se centrés en fer exclusivament informació localAixí, per exemple, en els darrers dos o tres anys de la dècada del 1990 es posaria en marxa un nou model de ràdio, anomenat Dial Informació, que combinava música i notícies amb alguns programes d’actualitat de contingut local. Lògicament, però, el percentatge de producció pròpia de programes va baixar en oferir COMRàdio la possibilitat de connectar en determinades hores (sobre tot en horari nocturn i de matinada) i estalviar així despeses.
Una altra decisió important en aquest fil argumental va ser la de deixar de banda les transmissions futbolístiques dels equips de Primera divisió (Barça i Espanyol), que passà a fer-les la COM, per concentrar-se en les dels equips de la ciutat (sobre tot, CE L’Hospitalet i CB L’Hospitalet).
Els últims anys de la dècada veuran entrar en l'emissora els primers ordinadors. Cristina Sánchez recorda que eren
equips de segona mà reciclats d’altres àrees municipalsMentre tant, es preparava el trasllat de l'emissora a un nou edifici, la qual cosa suposaria la renovació de tot l’equipament per deixar la producció analògica de so i entrar al món digital. Però això seria ja en el segle següent.
L’emissora va entrar en l’any 2000 sent un servei essencial per a la comunitat: l’anomenat efecte 2000 a conseqüència de l’arquitectura dels ordinadors a tot el món va provocar un dispositiu especial per a la nit de Cap d’Any que preveia que a Ràdio L’Hospitalet hi devia haver personal de guàrdia per a qualsevol eventualitat que requerís una crida urgent a la població. Afortunadament no hi va haver necessitat.
De fet, dins del Pla d'Emergències municipal es contempla l'existència d'un mitjà de comunicació instantani com és l'emissora municipal.